A la immensitat del cosmos, on les estrelles ballen el seu vals etern i els planetes giren en òrbites silencioses, hi ha un món oblidat pel temps. Zephyria, un nom que xiuxiueja secrets antics, un ressò de civilitzacions perdudes en la pols d'eons. Sota l'escrutini implacable de dues llunes, la seva llum platejada banyant les dunes amb una resplendor espectral, s'alça un monument al desconegut. La Gran Piràmide, un colós d'obsidiana que desafia la comprensió humana, s'eleva com una cicatriu a la cara del planeta, un enigma tallat a la mateixa pedra del misteri. Durant innombrables mil·lennis, aquest tità adormit va romandre en silenci, guardià de secrets insondables sota un firmament ple d'estrelles. Els primers colons, atrets per rumors de riqueses inimaginables, van arribar a les seves costes àrids amb els ulls plens d'avarícia i el cor ple d'esperança. Van buscar Luminium, un mineral el poder del qual, es deia, podia alimentar els seus vaixells i allargar les seves vides fugaces més enllà dels límits imposats per la natura. Però la piràmide, impermeable als seus esforços, va romandre segellada. Les seves cambres fosques, laberints de saviesa alienígena, van resistir tots els intents de profanació. La Gran Piràmide esperava, pacient com les muntanyes, eterna com les estrelles, que arribés l'escollit. I llavors, com un meteor que travessava el vel de la nit, va venir Elara Dawnbringer.
